El revestiment de metall és un procés que consisteix a dipositar una capa de metall a la superfície d'un altre material. Això es fa amb diversos propòsits, com ara millorar l'aspecte, millorar la resistència a la corrosió, proporcionar resistència al desgast i permetre una millor conductivitat. Hi ha diversos tipus diferents de tècniques de revestiment de metall, cadascuna amb les seves aplicacions i avantatges únics. Aquests són alguns dels tipus més comuns:
Galvanització: La galvanoplastia és la tècnica de galvanoplastia més utilitzada. Consisteix a submergir l'objecte a xapar (el substrat) en una solució que conté ions metàl·lics del material de revestiment. Un corrent continu passa per la solució, fent que els ions metàl·lics s'adhereixin a la superfície del substrat, formant un recobriment metàl·lic uniforme i adherent. La galvanoplastia s'utilitza en diverses indústries, com ara l'automoció, l'electrònica i la joieria, amb finalitats decoratives i funcionals.
Revestiment electroless: a diferència de la galvanoplastia, el revestiment electroless no requereix un corrent elèctric extern. En canvi, una reacció química entre un agent reductor i ions metàl·lics en una solució diposita el metall al substrat. El revestiment electroless és conegut per la seva capacitat per revestir formes complexes i superfícies no conductores. S'utilitza habitualment en la producció de plaques de circuits impresos (PCB) i en indústries on és necessari un control precís del gruix.
Revestiment per immersió: el revestiment per immersió és un mètode senzill que consisteix a submergir el substrat en una solució que conté una sal metàl·lica. Els ions metàl·lics de la solució s'adhereixen a la superfície del substrat, formant una fina capa del metall desitjat. Aquest procés s'utilitza sovint per a aplicacions a petita escala i com a pas de pretractament en altres processos de xapa.
Deposició al buit (PVD i CVD): la deposició física en vapor (PVD) i la deposició química en vapor (CVD) són tècniques que s'utilitzen per dipositar pel·lícules metàl·liques fines sobre substrats en un entorn al buit. La PVD implica la vaporització d'un metall en una cambra de buit, seguida de la seva deposició a la superfície del substrat. El CVD, en canvi, utilitza reaccions químiques per crear un recobriment metàl·lic. Aquests mètodes s'utilitzen en la indústria dels semiconductors, l'òptica i els recobriments decoratius.
Anodització: l'anodització és un tipus específic de revestiment electroquímic utilitzat principalment en alumini i els seus aliatges. Implica crear una capa d'òxid controlada a la superfície del metall. L'anodització proporciona una resistència a la corrosió millorada, una resistència al desgast millorada i es pot utilitzar amb finalitats decoratives.
Galvanització: la galvanització consisteix a recobrir ferro o acer amb una capa de zinc per protegir-se de la corrosió. El mètode més comú és la galvanització en calent, on el substrat està immers en zinc fos. La galvanització s'utilitza àmpliament a les indústries de la construcció i de l'automoció.
Revestiment d'estany: s'utilitza per protegir contra la corrosió, millorar la soldabilitat i proporcionar un aspecte brillant i brillant. S'utilitza habitualment a la indústria de l'envasament d'aliments (llaunes) i electrònica.
Revestiment d'or: el revestiment d'or ofereix una excel·lent resistència a la corrosió, conductivitat elèctrica i atractiu estètic. Sovint s'utilitza a la indústria electrònica, especialment per a connectors i contactes.
Cromat: el cromat és conegut per les seves propietats decoratives i resistents a la corrosió. S'utilitza habitualment a les indústries d'automoció i accessoris de bany.
Cada tipus de revestiment metàl·lic té els seus avantatges i aplicacions específiques, el que els converteix en processos crucials en diverses indústries. L'elecció del mètode de revestiment depèn de les propietats desitjades del producte acabat i dels materials implicats.
Hora de publicació: Set-07-2023
